Avui tractarem un altre tema realment interessant per a la gent amb esperit de caçador, però també per aquells que xalen llegint temes o veient fotografies relacionades amb coses que feien els nostres avis. Però hem de recalcar, que la forma de caça que us volem mostrar a traves d’aquesta humil pàgina, encara es practicada avui dia, i no poc, degut en part a l’herència familiar, o simplement per que les presses agafades d’aquesta forma, són un plat exquisit per a la majoria de menorquins i menorquines.
El Tord “Turdus Philomelos” és l’au que principalment es caça amb el sistema de caça a coll. Antigament, s’agafaven altres tipus com pot ser el tord negre “ Turdus Merula “, però que actualment està protegit, igual que el ropit “Erithacus rubecula “ o l’ullet de bou “Phylloscopus collybita”.
Per poder caçar d’aquesta manera, abans s’han d’haver fet tota una sèrie de treballs per preparar el coll i tenir totes i cada una de les eines corresponents. Seguidament explicarem per parts com s’ha de fer i què s’ha de mester per practicar l’art de caçar a coll.
El coll : És un pas natural dins d’un pinar, ullastrar i qualsevol tipus de bosc, o artificial, però fet igualment amb rama, per on els tords passen per anar o sortir del dormidor, el lloc on descansen. El coll de matins és el pas d’on surten i el de capvespres, per on entren, ara bé, hi ha colls de matí i capvespre, essent aquests una mica més versàtils. Generalment tenen forma de V però n’hi ha alguns amb forma de U. Aquesta forma és l’adequada per que les canyes i el caçador quedin pràcticament amagats. Depenent del terreny i lloc d’ubicació, el coll pot estar fet a nivell de terra o a grans altures, tenint que utilitzar una escala per poder-hi arribar.
Els filats : Son unes xarxes fetes de malla fina, que a la vista tenen forma romboide. Antigament, els caçadors es feien els filats ells mateixos, i encara avui n’hi ha qui ho practiquen, però ja són pocs els que gau deixen d’aquesta saviesa artesana. Aquesta xarxa, fermada a dues canyes llargues, componen així, una trampa pràcticament invisible per els innocents tords. Les canyes eren tallades amb la lluna corresponent i es trobaven a la vorera dels
torrents o a llocs on normalment s’estancava l’aigua.
El caçador : Utilitzant les eines anteriors, el caçador es col·loca assegut o dret just al mig del coll amb les canyes alçades, obrint els braços en forma de V. Com hem indicat abans, el coll ja te aquest dibuix, i juntament amb la forma en la que estan fets els filats, queda totalment amagat a la vista dels tords. I canviarà la posició, depenent de si el coll és de matins o capvespres.
En el moment que un tord entra dins el coll, queda enredat dins els filats. El caçador tanca seguidament les canyes per impedir la sortida de l’au, eliminant així, qualsevol forma d’escapatòria.
Baiassons : És una petita senalla feta d’espart, que antigament estaven folrats en el seu interior amb pell de conill o de moix, reforçats amb cuiro, per que no es foradessin. La seva funció és la d’ajudar a aguantar les canyes juntes i aferrades al cos del caçador.
Jordi Martínez aguantant els filats amb els baiassons.
Malgrat la seva joventut, és un dels pocs manyosos a l'hora d'arreglar i fer filats de forma totalment artesana.
Com a darrer detall, hem comentat que els tord són molt apreciats com a plat, i un ingredient especial per a la cultura culinària menorquina.
Arròs amb tords
Ingredients :
· 8 tords
· 1/2 Kg d’esclata-sangs
· 500 g. d’arròs
· 1 litre de brou de carn o aigua
· 1 pebre verd
· 1 ceba
· 4 tomàtigues de ramallet
· 4 grans d’all
· una picada d’all i julivert
· safrà
· sal
· oli d’oliva
Elaboració:
Primer de tot esplomarem i netejarem els tords i seguidament els sofregim dins un tià de terra amb oli d'oliva uns 10 minuts a foc dolç. Els treim del tià i els reservem a part. Dins el mateix oli feim un bon sofrit amb les cebes, el pebre verd, les tomàtigues de ramillet i els alls, tot ben picadet. Deixem sofregir un quartet d'hora a foc ben baix i remenam de tant en tant.
Cal recordar que cada vegada que posem un ingredient al tià l'hem de salar.
Quan el sofrit hagi ben confitat hi afegim els tords i els deixem sofregir uns cinc minuts a poc foc. Hi posem el litre d'aigua o de brou i un gotet més i deixem que arranqui el bull. Mentrestant haurem fet net els esclata-sangs amb un cànyom de cuina. No han de tocar l'aigua.
Quan el tià porti cinc minuts de bull hi posam el safrà i un minutet després l'arròs i els esclata-sangs a bocins. A partir d'aquí sabeu que heu de remenar tot el temps fins que l'arròs s'hagi begut tota l'aigua -uns dotze minuts més o manco- per tal que no s'aferri al fons del tià. Un parell de minuts abans d'apagar el foc hi afegim a l'arròs una picada d'all i julivert. Deixem atovar un parell de minuts i ho podem servir.
Cortesia de Joan R. Sánchez Tuomala
No hay comentarios:
Publicar un comentario