La llagosta de la terra

Al llarg del temps, la recol·lecció de bolets a format part de la cultura menorquina. L'home a sabut aprofitar bé els recursos que la naturalesa li ha brindat, i de la manera més sàvia, s'ha anat transmetent aquesta informació de pares a fills.

La recerca de bolets s'ha convertit així, ja no per falta d'aliment, tot s'ha de dir, en una forma de passar el temps, ajuntant així, diversió amb recompensa.

Hi ha una gran varietat de bolets comestibles a l'illa, però també n'hi ha un gran número que no ho són. Per açò, és recomanable anar a cercar-ne amb persones que disposin del grau de saviesa corresponent degut a la perillositat d'alguns espècimens, principalment, si són ingerits.

Però ens podem trobar altres perills de diferent índole, com per exemple, rodar per dins la marina o pinars en dies de caça, sofrir alguna caiguda en un lloc aïllat on no passa gent a prop, o el simple fet d'anar-hi més de tard i que torni fosc amb el perill afegit de poder-se perdre.

Dins de la tradició culinària menorquina hi trobem una sèrie de receptes on el condiment estrella és algun dels bolets que podem trobar a Menorca, però la imaginació a l'hora de cuinar els bolets i la preposició i facilitat dels mateixos per combinar-los amb qualsevol cosa, enriqueix satisfactòriament la cuina casolana.

Seguidament, citarem alguns dels tipus que es troben a l'illa, i sense cap dubte, dels més saborosos. Per donar aquesta informació de la forma més correcte, hem utilitzat la pàgina d'informació " www.fungibalear.net", pàgina web de la secció micològica del Museu Balear de les Ciències Naturals. L'hem de recomanar de forma obligada degut a la extensió d'informació sobretot per a principiants en aquest món o simplement com a guia de consulta per els més experimentats.

L'esclata-sang.

El més cercat i probablement un dels més valorats, l'esclata-sang és sens dubte el principal bolet a l'illa de Menorca. Per el seu sabor i textura, és un aliat especial a l'hora de cuinar-lo amb carn, i exquisit simplement fent-lo a la planxa. Es troba principalment dins els pinars, i de vegades és difícil trobar-los degut a que estan amagats entre mates o baix la fullaca dels pins. Les dimensions poden variar, des de 5 o 6 centímetres a 15 o 16 centímetres.

La peculiaritat a l'hora d'agafar-los i el detall per el que té aquest nom tant particular, són les restes sangonoses que deixa a la mà o al paner. S'ha de tenir compte la larva que l'ataca i és relativament fàcil veure-ho degut als forats que deixa. Es recomana examinar-lo abans de cuinar-lo.

La cama-seca

Més difícil de trobar, la cama-seca és una exquisitat tant per els cercadors com per els menjadors de bolets, ja que també, gràcies al seu sabor, es poden acompanyar amb qualsevol cosa, amb l'al·licient afegit de la dificultat a l'hora de trobar-les. Es troben principalment dins els alzinars i de vegades, son invisibles als cercadors degut a que estan totalment tapades per la fullaca de l'alzina.

La peculiaritat que tenen les cama-seques és la qualitat de poder-les eixugar enfilades pel centre i no fer-se malbé. Després, quan és l'hora de cuinar-les, només s'han de posar en remull, sense perdre pràcticament res del seu sabor.

La girgola

És relativament fàcil de trobar. N'hi ha de diferents tipus com poden ser de les de card o de garriga, però de símil sabor. Són apreciades cuinades de qualsevol forma o manera i la qualitat del seu sabor es defineix per la seva finesa. A la vora dels cards o a tanques on prolifera la canya ferlara, aquest són els llocs on es poden trobar, i la facilitat a l'hora de poder-les reconèixer, poden ajudar als principiants a la recerca de les mateixes.

Prepareu el paner, i a veure si sou capaços d'omplir-lo de llagosta de la terra.

Fins la pròxima.