Es Molí de Dalt

L'art de caçar a coll

2010-11-16T04:00:00.000-08:00

Avui tractarem un altre tema realment interessant per a la gent amb esperit de caçador, però també per aquells que xalen llegint temes o veient fotografies relacionades amb coses que feien els nostres avis. Però hem de recalcar, que la forma de caça que us volem mostrar a traves d’aquesta humil pàgina, encara es practicada avui dia, i no poc, degut en part a l’herència familiar, o simplement per que les presses agafades d’aquesta forma, són un plat exquisit per a la majoria de menorquins i menorquines.

El Tord “Turdus Philomelos” és l’au que principalment es caça amb el sistema de caça a coll. Antigament, s’agafaven altres tipus com pot ser el tord negre “ Turdus Merula “, però que actualment està protegit, igual que el ropit “Erithacus rubecula “ o l’ullet de bou “Phylloscopus collybita”.

Per poder caçar d’aquesta manera, abans s’han d’haver fet tota una sèrie de treballs per preparar el coll i tenir totes i cada una de les eines corresponents. Seguidament explicarem per parts com s’ha de fer i què s’ha de mester per practicar l’art de caçar a coll.

Aquí teniu l'enllaç amb la pàgina de la Societat ornitològica de Menorca ( SOM ), on podeu escoltar el cant del tord i d'altres aus de l'illa de Menorca.

El coll : És un pas natural dins d’un pinar, ullastrar i qualsevol tipus de bosc, o artificial, però fet igualment amb rama, per on els tords passen per anar o sortir del dormidor, el lloc on descansen. El coll de matins és el pas d’on surten i el de capvespres, per on entren, ara bé, hi ha colls de matí i capvespre, essent aquests una mica més versàtils. Generalment tenen forma de V però n’hi ha alguns amb forma de U. Aquesta forma és l’adequada per que les canyes i el caçador quedin pràcticament amagats. Depenent del terreny i lloc d’ubicació, el coll pot estar fet a nivell de terra o a grans altures, tenint que utilitzar una escala per poder-hi arribar.

Els filats : Son unes xarxes fetes de malla fina, que a la vista tenen forma romboide. Antigament, els caçadors es feien els filats ells mateixos, i encara avui n’hi ha qui ho practiquen, però ja són pocs els que gau deixen d’aquesta saviesa artesana. Aquesta xarxa, fermada a dues canyes llargues, componen així, una trampa pràcticament invisible per els innocents tords. Les canyes eren tallades amb la lluna corresponent i es trobaven a la vorera dels

torrents o a llocs on normalment s’estancava l’aigua.

El caçador : Utilitzant les eines anteriors, el caçador es col·loca assegut o dret just al mig del coll amb les canyes alçades, obrint els braços en forma de V. Com hem indicat abans, el coll ja te aquest dibuix, i juntament amb la forma en la que estan fets els filats, queda totalment amagat a la vista dels tords. I canviarà la posició, depenent de si el coll és de matins o capvespres.

En el moment que un tord entra dins el coll, queda enredat dins els filats. El caçador tanca seguidament les canyes per impedir la sortida de l’au, eliminant així, qualsevol forma d’escapatòria.

Baiassons : És una petita senalla feta d’espart, que antigament estaven folrats en el seu interior amb pell de conill o de moix, reforçats amb cuiro, per que no es foradessin. La seva funció és la d’ajudar a aguantar les canyes juntes i aferrades al cos del caçador.

Jordi Martínez aguantant els filats amb els baiassons.

Malgrat la seva joventut, és un dels pocs manyosos a l'hora d'arreglar i fer filats de forma totalment artesana.

Com a darrer detall, hem comentat que els tord són molt apreciats com a plat, i un ingredient especial per a la cultura culinària menorquina.

Arròs amb tords

Ingredients :

· 8 tords

· 1/2 Kg d’esclata-sangs

· 500 g. d’arròs

· 1 litre de brou de carn o aigua

· 1 pebre verd

· 1 ceba

· 4 tomàtigues de ramallet

· 4 grans d’all

· una picada d’all i julivert

· safrà

· sal

· oli d’oliva

Elaboració:

Primer de tot esplomarem i netejarem els tords i seguidament els sofregim dins un tià de terra amb oli d'oliva uns 10 minuts a foc dolç. Els treim del tià i els reservem a part. Dins el mateix oli feim un bon sofrit amb les cebes, el pebre verd, les tomàtigues de ramillet i els alls, tot ben picadet. Deixem sofregir un quartet d'hora a foc ben baix i remenam de tant en tant.

Cal recordar que cada vegada que posem un ingredient al tià l'hem de salar.

Quan el sofrit hagi ben confitat hi afegim els tords i els deixem sofregir uns cinc minuts a poc foc. Hi posem el litre d'aigua o de brou i un gotet més i deixem que arranqui el bull. Mentrestant haurem fet net els esclata-sangs amb un cànyom de cuina. No han de tocar l'aigua.

Quan el tià porti cinc minuts de bull hi posam el safrà i un minutet després l'arròs i els esclata-sangs a bocins. A partir d'aquí sabeu que heu de remenar tot el temps fins que l'arròs s'hagi begut tota l'aigua -uns dotze minuts més o manco- per tal que no s'aferri al fons del tià. Un parell de minuts abans d'apagar el foc hi afegim a l'arròs una picada d'all i julivert. Deixem atovar un parell de minuts i ho podem servir.

Cortesia de Joan R. Sánchez Tuomala

La llagosta de la terra

2010-11-08T03:25:00.000-08:00

Al llarg del temps, la recol·lecció de bolets a format part de la cultura menorquina. L'home a sabut aprofitar bé els recursos que la naturalesa li ha brindat, i de la manera més sàvia, s'ha anat transmetent aquesta informació de pares a fills.

La recerca de bolets s'ha convertit així, ja no per falta d'aliment, tot s'ha de dir, en una forma de passar el temps, ajuntant així, diversió amb recompensa.

Hi ha una gran varietat de bolets comestibles a l'illa, però també n'hi ha un gran número que no ho són. Per açò, és recomanable anar a cercar-ne amb persones que disposin del grau de saviesa corresponent degut a la perillositat d'alguns espècimens, principalment, si són ingerits.

Però ens podem trobar altres perills de diferent índole, com per exemple, rodar per dins la marina o pinars en dies de caça, sofrir alguna caiguda en un lloc aïllat on no passa gent a prop, o el simple fet d'anar-hi més de tard i que torni fosc amb el perill afegit de poder-se perdre.

Dins de la tradició culinària menorquina hi trobem una sèrie de receptes on el condiment estrella és algun dels bolets que podem trobar a Menorca, però la imaginació a l'hora de cuinar els bolets i la preposició i facilitat dels mateixos per combinar-los amb qualsevol cosa, enriqueix satisfactòriament la cuina casolana.

Seguidament, citarem alguns dels tipus que es troben a l'illa, i sense cap dubte, dels més saborosos. Per donar aquesta informació de la forma més correcte, hem utilitzat la pàgina d'informació " www.fungibalear.net", pàgina web de la secció micològica del Museu Balear de les Ciències Naturals. L'hem de recomanar de forma obligada degut a la extensió d'informació sobretot per a principiants en aquest món o simplement com a guia de consulta per els més experimentats.

L'esclata-sang.

El més cercat i probablement un dels més valorats, l'esclata-sang és sens dubte el principal bolet a l'illa de Menorca. Per el seu sabor i textura, és un aliat especial a l'hora de cuinar-lo amb carn, i exquisit simplement fent-lo a la planxa. Es troba principalment dins els pinars, i de vegades és difícil trobar-los degut a que estan amagats entre mates o baix la fullaca dels pins. Les dimensions poden variar, des de 5 o 6 centímetres a 15 o 16 centímetres.

La peculiaritat a l'hora d'agafar-los i el detall per el que té aquest nom tant particular, són les restes sangonoses que deixa a la mà o al paner. S'ha de tenir compte la larva que l'ataca i és relativament fàcil veure-ho degut als forats que deixa. Es recomana examinar-lo abans de cuinar-lo.

La cama-seca

Més difícil de trobar, la cama-seca és una exquisitat tant per els cercadors com per els menjadors de bolets, ja que també, gràcies al seu sabor, es poden acompanyar amb qualsevol cosa, amb l'al·licient afegit de la dificultat a l'hora de trobar-les. Es troben principalment dins els alzinars i de vegades, son invisibles als cercadors degut a que estan totalment tapades per la fullaca de l'alzina.

La peculiaritat que tenen les cama-seques és la qualitat de poder-les eixugar enfilades pel centre i no fer-se malbé. Després, quan és l'hora de cuinar-les, només s'han de posar en remull, sense perdre pràcticament res del seu sabor.

La girgola

És relativament fàcil de trobar. N'hi ha de diferents tipus com poden ser de les de card o de garriga, però de símil sabor. Són apreciades cuinades de qualsevol forma o manera i la qualitat del seu sabor es defineix per la seva finesa. A la vora dels cards o a tanques on prolifera la canya ferlara, aquest són els llocs on es poden trobar, i la facilitat a l'hora de poder-les reconèixer, poden ajudar als principiants a la recerca de les mateixes.

Prepareu el paner, i a veure si sou capaços d'omplir-lo de llagosta de la terra.

Fins la pròxima.

4- Llocs interessants per visitar

2009-07-20T01:08:00.000-07:00

Ses Pedreres de s'Hostal són un altre punt obligat per a qualsevol persona que tingui l'oportunitat de visitar Menorca. Aquest racó perdut en mig del camp, a les afores de Ciutadella, mostra una autèntica pedrera de marès, principal matèria prima amb la que es construïen les originals cases menorquines, reconvertida en una escultura gegant a l'aire lliure.
així doncs, a ses Pedreres de s'Hostal hi podem trobar:

- La citada pedrera, mostrant les restes d'un dels treballs més importants, i també més durs, que els nostres avantpassats eren capaços d'exercir, l'extracció de la pedra de marès. Deixant a canvi, una majestuosa escultura picada a la mateixa pedra.

- Els jardins, on es pot veure l'auténtica bellesa de la vegetació menorquina en el seu habitat natural, en total harmonia amb restes dels horts de cultiu adaptats en aquella zona anys enrere. D'una bellesa espectacular, el visitant gaudirà de la pau i tranquil·litat que transmeten la barreja de l'espai natural amb el magnetisme de la abundant pedra.

- Les diferents activitats que es duen a terme a l'interior de la pedrera. Des de tallers d'art (Escultura amb marès), tai-chi, exposicions, a concerts realment interessant, degut en part, a que indirectament, la pedrera disposa d'unes excel·lentscaracterístiques naturals de sonorització, és a dir, que els antics treballadors de la pedra van construir sense saber-ho, un autènticauditori.

S'era menorquina

2009-06-16T03:57:00.000-07:00

Foto: Maria garcia

La definició que ens dóna es Diccionari de Català-Valencià-Balear sobre s’era, es que és un espai de terra, generalment rodó, de deu a trenta metres de diàmetre, damunt el qual es posen els cereals o llegums per batre'ls i separar sa palla del gra.

Però una de ses coses més peculiars per la qual, ses eres de Menorca es diferencien de la resta, és que aquestes estan enrajolades normalment amb una rajola vermella molt típica a s’illa.

No és d’estranyar veure’n varies passejant per es camins de Sant Lluís, i sense anar més enfora, a s’entrada des poble se’n troben dues en bastant bon estat. Aquestes, pertanyen al Lloc d’en Caules, l’espectacular casat que hi ha just a la vora.

Aquestes placetes perdudes en mig del camp, constitueixen i formen part del paisatge quotidià de s’illa de Menorca. Han passat els anys aguantant tempestes i treballs, i també els records d’infantesa de qui hi vivia a prop. Ara no son més que eines dibuixades i escampades dins les terres de cap senyor.

Més endavant explicarem quines eren les seves funcions i com s’hi treballava.

Foto: Magdalena Sintes Orfila

El penell des Molí de Dalt

2009-05-29T03:10:00.000-07:00

En Miquel Rotger, veí des poble i col·laborador des Molí de dalt, ens va fer fa un temps un gran regal, un penell de llenya fet a mà per ell mateix. Amb aquest utensili podem saber d’on ve es vent en qualsevol moment.

Però el més interessant d’aquest penell, es que és pràcticament igual al que aquest mateix molí tenia col·locat a principis del segle passat al seu dintell, nom que se li dóna a sa terrassa. I no és només açò, si no que els altres dos molins des poble, també gaudien d’una peça igual per saber sa direcció des vent, també utilitzaven un penell amb forma de peix.

Sa tradició de la mar n’és present a quasi tota Menorca, i com no, també a Sant Lluís gràcies a sa gran quantitat de costa, platges i cales que li pertanyen. No és d’estranyar que avui dia encara moltes famílies disposin d’una casa a dins es poble i una caseta a sa vorera de la mar. Aquestes encantadores casetes pescadores que han passat de pares a fills a traves dels anys, utilitzades per anar a passar l’estiu per aprofitar sa fresca de la mar i per descansar, però que anys enrere estaven ocupades per els antics pescadors des poble.

Tornant al penell col·locat al molí, la seva forma de peix delata aquesta tradició pescadora dels antics santlluïssers, i delata també la importància dels moliners de saber la direcció del vent d’una manera ràpida com també ho havien de saber els bons pescadors. Hem de tenir en compte que es molí te la capacitat de poder-se encarar plenament en la direcció d’on ve el vent per poder girar, per açò, el penell era un eina imprescindible.

A continuació us mostrem un parell de fotografies per corroborar la anterior explicació:

Molí de Baix

Guillermo Pons Coll

Molí de Dalt

Juan Antonio Pons

3- LLocs interessants per visitar

2009-05-15T01:08:00.000-07:00

Dia 18 de maig és sens dubte un dia especial. És el dia Internacional dels museus i és doncs, un bon moment per a anar fins a aquells racons plens d'història als quals és difícil trobar es temps necessari per a visitar-los.

Per açò, a partir del dissabte dia 16, varis establiments de la Xarxa Menorca Monumentalcelebrarem aquest dia amb vosaltres.

Aquí teniu el programa de portes obertes dels diferents membres de la xarxa.

Apunteu-vos a conèixer la nostre illa!

“ La cultura és lo que, en la mort, continua sent vida “

André Malraux

2- Llocs interessants per visitar

2009-05-04T00:36:00.000-07:00

La cosa s'anima, s'estiu ja és pràcticament aquí i s'amplien ses opcions d'activitats a fer a Menorca.

Avui comentem un altre punt interessant i lloc de visita obligat com és La Mola. El ventall de possibilitats que dóna la fortalesa és immens. Des de vistes extraordinàries del port de Maó, exposicions de pintura i la mostra de la cultura militar menorquina, a una imatge sorprenent del tipus de construcció del segle XIX. L'encant dels seus miradors t'obliguen a fotografiar tot el que et rodeja, i per què no dir-ho, els passadissos estrets i la fosca de les estàncies i voltes un tant misterioses, et posaran la pell de gallina.

Anima't!

A partir de l'1 de Maig i fins el 30 de Setembre:

- Obert diàriament de 10.00 a 20.00h.

- Visites Guiades a les 10.30h - amb reserva prèvia.

1- Llocs interessants per visitar

2009-04-29T01:12:00.000-07:00

Bon dia, es museu etnològic des Molí de Dalt està inclòs dins la Xarxa Menorca Monumental. Per açò tenim un accés privilegiat a l'hora de saber informació sobre altres punts d'interés de l'illa de Menorca, així que tant ràpid cóm ens anem assabentant, us farem saber de qualsevol tipus d'activitat, exposició, ampliació d'horaris o dia de portes obertes dels altres centres de la citada xarxa. I d'açò es tracte avui, el Museu Diocesà de Menorca obrirà gratuïtament al públic les seves portes per inaugurar l'inici de temporada.

Esperem que sigui del vostre grat i pugueu gaudir tant del museu com de l'antiga població de Ciutadella.

El llenguatge universal

2009-04-25T02:26:00.000-07:00

Hola a tots.

Aquesta vegada hem volgut sortir un poquet de sa nostre línia. Un amic des Molí de Dalt i seguidor d'aquest blog ens ha enviat un vídeo de lo més interessant. D'aquesta manera, volem mostrar des d'un punt vista antropològic, com una part de sa nostre cultura es converteix així en lo que es podria dir, el llenguatge universal. Una forma d'entendre'ns on no hi ha idiomes, raça ni color. Una manera d'unir les persones de tot el món amb el llenguatge de la música.

Ses barreres

2009-04-24T04:35:00.000-07:00

Ja que una de ses labors més importants des Molí de Dalt, és sa difusió de sa nostra herència etnològica, etnogràfica, antropològica i cultural en general, seguim mostrant a través d'aquest blog, cosetes antigues que us poden interessar. Dins de s'explicació dels tipus d'arades i sobre el seu funcionament, també hi havia algun detallet sobre ses típiques barreres. Ses barreres menorquines son una espècie de portes formades a partir de peces o barres d'ullastre. D'aquí ve com havíem explicat anteriorment, que eren construïdes per els araders. Les seves formes corbades gràcies a les peculiars rames de l'arbre en qüestió, els hi donen l'aire rural i significatiu a qualsevol pas o entrada dels camins i cases de Menorca.

En mostrem unes quantes d'elles!

Feliç Sant Jordi

2009-04-23T04:41:00.000-07:00

Aquí teniu els títols d'uns llibres que us poden interessar:

> El Perfum : Patrick Süskind

> La Catedral del Mar : Ildefonso Falcones

> L'origen Perdut : Matilde Asensi

> L'enigma de Cambises : Poul Sussman

> És fàcil deixar de fumar si saps com : Allen Carr

> La Sombra del Vent : Carlos Ruiz Zafón

> El Sopar Secret : Javier Cercas

Alaaa. A llegir que son dos dies!

S'arada de Menorca

2009-04-20T01:11:00.000-07:00

És un eina, que a Menorca, era elaborada amb llenya d'ullastre (Olea europea var sylvestris), essent aquesta una de ses més resistents, i degut també, a sa facilitat per poder trobar rames amb sa forma adequada. Estaven compostes principalment d'una peça on anava fixada sa rella, (part de metall que s'enfonsa dins sa terra ) i d'un altre on va fermada sa bístia , o ses bísties, ja que n'existien dos tipus, s'arada borda o de foc, estirada per una bístia, i s'arada de colla, estirada per dues. Hi ha que tenir en compte que aquests aparells podien ser estirats tant per bous com bísties de cabestre. S'arada de colla, tenia una certa diferència a sa de foc. Estava composta en dues parts, primer s'arada en sí, com s'ha explicat anteriorment però preparada per enganxar es bou , sa peça on anaven agafades ses dues mules, per posar un exemple. Sa seva funció és molt simple, estava destinada a ses feines de llaurar, és a dir, a remoure i girar sa terra abans de sembrar-la. Probablement, sa imatge de s'arada, sigui avui dia una de ses més representatives de ses feines del camp. De s'arada es deriva també es nom d'arader, es fuster que antigament era s'encarregat de construir i arreglar sa majoria de ses eines del camp, principalment amb llenya d'ullastre. D'ell son també, ses precioses barreres típiques menorquines, i que naturalment, estan fetes amb es mateix tipus de fusta. I com diu aquella frase, "Una imatge val més que mil paraules", aquí en teniu un parell d'elles.

Arada borda o de foc

(Enciclopèdia de Menorca, Tom XIV, antropologia I)

Arada de colla

(Diccionari català-valencià-balear (DCVB) d’A. M. Alcover i F. de B. Moll)

Jou
(Enciclopèdia de Menorca, Tom XIV, Antropologia I)

Volem Compartir una miqueta del nostre tresor

2009-02-26T00:45:00.000-08:00

Cerquem col·laboració.

2009-02-18T03:19:00.000-08:00

De poc en poc, augmentam cada dia es nostre arxiu fotogràfic, però açò si, gràcies a sa gent que desinteressadament ens aporta alguna de ses seves fotografies, ja siguin familiars o bé d'ells mateixos en un moment del seu passat. Aquest arxiu es basa principalment en fotos de caràcter etnològic i etnogràfic. Gent llaurant, pescant, caçant, però també en fotos que ens aportin imatges que mostren quin tipus de vida tenien es nostres avantpassats. Un exemple podria ser sa imatge de ses festes patronals 50 anys enrere, o s'arribada d'algun personatge important al poble o senzillament dos fillets immortalitzats jugant a mervils. Es propòsit final d'aquesta recerca és es de poder explicar i mostrar amb orgull sa vida des santlluïsers en el pas del temps, a traves d'imatges.Si vols col·laborar amb nosaltres deixant una foto o creus que en tens una que ens pot interessar, ens podràs contactar fàcilment al número de telèfon o les direccions de correu electrònic citats en aquest blog.
Moltes gràcies

Comencem un bon any

2009-01-08T00:53:00.000-08:00

Hola a tots altre vegada, per començar un any pensant amb coses diferents a ses que fins ara ens atabalen com pot ser sa crisi global a la que estem sotmesos, des del Molí de Dalt de Sant Lluís us animam a visitar-nos es dissabte 17 de gener, diada de Sant Antoni. Aquest dia, es museu obrirà amb molt de gust ses seves portes a qualsevol persona interessada. A més, després de sa típica beneïda de mascotes, podreu veure una fantàstica mostra d'animals just al davant, a s'interior de sa plaça Nova. I per rematar aquest dia dedicat a ses nostres coses, hi trobareu també molts productes artesans i autòctons de s'illa i de Menorca en general.

Atraca't i gaudeix des nostre poble.

Bon Nadal

2008-12-23T03:06:00.000-08:00

Hola a tots, volem avisar als interessats en visitar el Molí de Dalt o a ses persones que simplement volien algun tipus d'informació sobre ses tasques que duim a terme que, a partir de demà dia 24, aquest petit museu romandrà tancat fins després de festes.Volem aprofitar per desitjar a tothom un bon nadal i sobre tot, un bon començament de s'any en es que estem a punt d'entrar.
Us regalem aquesta frase un tant sentimental però amb tota la raó del món.

Feliz, feliz Navidad, la que hace que nos acordemos de las ilusiones de nuestra infancia, le recuerde al abuelo las alegrías de su juventud, y le transporte al viajero a su chimenea y a su dulce hogar!
Charles Dickens.

Aquí tenim unes imatges de lo més nadalenques

2008-12-19T03:56:00.001-08:00

Ja els hi hauria agradat als ports d'esquí de Baqueira/Beret o Candanchú tenir la nevada que que vam tenir nosaltres a l'hivern de 2005 ehhhhhh!

De què tracta el Molí de Dalt?

2008-12-17T04:36:00.001-08:00

És un antic molí de vent fariner reconvertit en museu on el visitant podrà introduir-se dins el passat d'un poble anomenat Sant Lluís, sent l'herència deixada pels francesos dins la seva intensa però breu dominació al segle XVIII. El seu recorregut comença a la planta baixa de l'edifici, mostrant-te una col·lecció etnogràfica de gran importància, on podràs veure qualsevol tipus d'eina del camp i fins i tot, de molts oficis ja desapareguts. Aquestes eines, acompanyades per fotografies d'època, et faran retrocedir en el temps per mostrar-te quins eren els treballs dels nostres avantpassats. Només pujant l'antiga escala de cargol, passaràs a la segona part de la visita. Totalment restaurat, el molí disposa de cada una de les peces originals formant així la maquinària, i si a tot això, hi sumem les sis antenes (aspes) que caracteritzen la imatge exterior del vell molí, t'ajudaran a entendre els treballs als que estaven exposats els moliners anys enrere.

Ens donem a coneixer.

2008-12-17T02:24:00.000-08:00

Hola, per donar-nos a conèixer de la millor manera possible, hem pensat que fins i tot nosaltres hem d'estar dins del món de la tecnologia, per això s'ha creat aquest blog, per poder informar adequadament a qualsevol persona interessada en el Molí de Dalt, aquesta meravellosa joia ubicada just a l'entrada de l'enamoradís poblet de Sant Lluís.

2008-12-17T02:05:00.000-08:00